De què aneu disfressades, criatures

Toni Mestre *

De valencianes? Ni pensar-ho! De llauradores? Res més lluny de la realitat! De “falleres”? Això ja són altres calces! De “falleres” és possible. Però de valencianes o llauradores, o llauradores valencianes, no. Afortunadament tenim gravats, pintures que ens diuen molt clarament com anaven vestides les valencianes de finals del segle xviii i començaments del segle xix. I fotografies del que es posaven a començament del segle xx aquelles dones que intentaven vestir-se “a l’antiga manera valenciana” en festes i commemoracions. Aquestes últimes, en bona veritat només pogueren aproximar-se a la moda dita històrica. El temps transcorregut i els canvis indumentaris no havien passat debades. I el resultat va ser un híbrid que recordava el vestit tradicional, però amb afegitons i visió contemporània.

Si comparem les fotografies de les dones vestides “a l’antiga” dels anys de l’Exposició Valenciana de 1909 amb les “falleres” actuals, observarem tanmateix uns canvis força descoratjadors. Per una part la distància de l’original s’ha doblar, i per l’altra la intromissió de molts autoproclamats indumentaristes, al servei d’una visió de les festes coenta i pretensiosa, han acabat d’allunyar la indumentària “fallera” actual de la històrica popular valenciana. Tant, que si la fallera major de València d’enguany, per art d’encanteri, poguera tornar als carrers de la València de 1800, per exemple, els xiquets l’apedregarien i tothom l’aücaria perquè la seua indumentària actual de què tan pagada deu estar, i per la qual tant haurà pagat, als valencians d’aleshores els semblaria Vesta ridícula només tolerable els dies de carnestoltes. La mateixa cosa podíem dir del pentinat, calcer, joies, etc.

Del que podem deduir un ensenyament només útil per a dones intel·ligents que vulguen participar en la festa de les falles vestint-se a l’antiga, com a homenatge a les seues avantpassades, i no de “fallera” sense cap respecte pel passat i per la cultura del nostre poble. Un ensenyament que podem resumir en la següent frase: “D’uniforme no aniràs i a les antigues imitaràs; i amb bon gust i senzillesa vestiràs, i a les coentes ridícules mai no imitaràs”. Ho teniu ben clar? Perquè les falles nasqueren populars i perseguides. I no oblidem que els seus protagonistes foren gent menestral i treballadora que el que intentava era burlar-se del poder i no fer-li la gara-gara. Tot el contrari del que passa ara, que les “falleres” no van de llauradores en festa, sinó de coentes disfressades de falses aristòcrates. Així que, si voleu anar “a l’antiga”, alerta amb els falsos indumentaristes que us trauen els diners a canvi d’una falsificació. Procureu anar senzilles i ajustades als models antics i anireu elegants i com cal. Si no, algú us pot preguntar, quan circuleu aquests dies pels nostres carrers: “De què aneu disfressades, criatures?”.

[Article publicat en la revista Pensat i Fet, març de 1997]

 

 

Per a més informació:

 

De la Puerta, Ruth (2002): El llenguatge del vestit, Picanya, Edicions del Bullent.

Liceras, Victoria (1991): Indumentaria valenciana siglos xviii-xix: de dentro afuera, de arriba abajo, València, Federico Doménech.