Toni Mestre

Pàgina d'inici » Objectiu

Objectiu

“Quiero que este blog sea un homenaje a la memória de Toni Mestre (mi tío) y por ende a la memória de la família; su pareja, mi padre y mi hermano. Creo que dejó mucha documentación que me gustaría ir catalogando y subiendo a este blog. El objetivo, es compartir con todo el mundo este archivo (textos, escritos, fotos, documentación sonora..) y que no se pierda en la memória del tiempo la labor que desarrolló en la defensa de la cultura y patrimonio del país valenciano.”

“Vull que aquest blog siga un homenatge a la memòria de Toni Mestre (el meu tio) i per tant a la memòria de la família; la seua parella, mon pare i el meu germà. Crec que va deixar molta documentació que m’agradaria anar catalogant i pujant a aquest blog. L’objectiu, és compartir amb tot el món l´ arxiu (textos, escrits, fotos, documentació sonora..) i que no es perda en la memòria del temps la labor que va desenrotllar en la defensa de la cultura i patrimoni del país valencià.”


14 comentaris

  1. regi60 ha dit:

    Hola, ja he escrit en un altre lloc del bloc. No sabia que eres el seu nebot. Voldria dir-te que jo te ESTIMAT a ton tio. L’he seguit en la ràdio durant molt manys, fins i tot quen el condemnaren els fills de pouta a llegir el “parte” horari en castellà. L’je conegut personalment ja que vaig guanyr el seu concurs en diverses ocasions i anava als estudis per arreplegar el “lot de llibres”. La meua dona també era seguidora seua. Gràcies a ton tio jo sóc qui soc. La seus influència en mi és total. Jo vaig aprendre valencià segint a Toni. Quan estava en Ràdio Peninsular tenia molt d¡èxit, la gent coneixia el programa i deia que el seu valencià era “el bo”. La darrera vegada que el vaig veure va ser a la plaça de bous de Xàtiva. estava a la meua esquerra. Volguí saludar-lo , abraçar-lo però , vés per on, em feu vergonya i sempre lamentaré no haver-lo saludat per darrera vegada. No degué tardar massa a morir. Mai no l’oblidaré.

    Ja he parlar de Toni al meu bloc. Ara, que fa poc per a l’aniversari de la seua mot, estava buscant informació per fer una entrada; així t’he trobat. Naturalment, recomanaré el lloc en el meu. Toni Mestre mereix una estàtua, meriex ser conegut, va ser el primer en això del valencià i li ho hem d’agrair. Homes com ton tio no haurien de morir mai. Per a mi Raimon i Toni Mestre són les meues arrels.

    M'agrada

    • Toni Mestre ha dit:

      Es molt emocionant llegir les teues paraules. Saber que hi ha gent que ha creixcut amb la seua veu i amb el seu programa. Con hem comentat al Blog, nosaltres volem recollir i publicar les seues paraules, fotografies o dibuixos per a que tothom puga tindre accessibilitat. I com he dit, veure que hi ha gent que el va conèixer a nivell professional i personal es tot un goig.
      saluts
      pere beneyto

      M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Home, gràcies per participar. Com vaig dir-te jo sóc qui sóc gràcies a ton tio. Dues persones m’han marcat, ton tio i Raimon, que també vaig conéixer gràcies a De Dalt a baix. Acabí de mestre de valencià gràcies al seu GONG!

        M’alegrí molt de trobar un bloc dedicat a la seua persona. Sempre he considerat una injustícia imperdonable el que han fet amb la seua memòria, com si no haguera existit l’home que ens va descobrir tot el que és nostre,

        Haurien de fer-li un monument com a valencià il.lustre que és.

        Gràcies per participar i torna quan vulgues.

        Regí.

        M'agrada

      • Toni Mestre ha dit:

        Clar que ho faré!! Vaig llegir el teu bllog i publicaré açí el seu enllaç. A vegades nosaltres soles tenim eixa imatge de la persona, de com era i agrada descobrir.ho a nivell professional. He de ensenyar.li a mon tio (la seua parella) el teu blog i les teues paraules que de segur li agradaran.
        Moltes gràcies

        pere beneyto

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Molt honorat. Hi ha dues persones que són com mon pare per a ti: Toni Mestre i Raimon.

        M'agrada

      • Toni Mestre ha dit:

        tot un honor escoltar eixes paraules. Gràcies

        pere beneyto

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Se m’oblidava: les lectures radiofòniques que feu am Rosa Balaguer o Xelo Asensi eren meravelloses i dignes de ser publicades. Un bon recurs per a classes de literatura o història o per simple plaer. No sé si els del PP respectarien el patrimoni sonor valencià a què ton tio tant se dedicà. Seria una pena que s’haguera perdut i un crim si aquesta gent l’haguera fet desaparéixer. Puc donar fe que agradava a gent de tot tipus. Tos coincidien en el valencià tan elegant de Toni. En alguna escola he vist contes en valencià llegit per Toni per al més xicotets. Els agradava. Això no es possible que es perda.

        Regí

        M'agrada

      • Toni Mestre ha dit:

        Hem pogut recollir algunes cintes i volem penjar.les al blog com a testimoni de la seua veu. Encara tinc a casa la cinta del conte del mig pollastre.

        saluts
        pere beneyto

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        MOltes gràcies. El conte el tinc. Conserve tres CDs que van repartir-se per les escoles. Molt bona idea, el que va fer ton tio ja forma part del patrimoni sonor valencià i ha de conservar-se.

        Salut

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Ja te dic, mon pare espiritual. Si no l’haguera conegut, jo seria una altra persona.

        M'agrada

      • Toni Mestre ha dit:

        Regi tinc una sorpresa per a vosté. He recollit les cartes que va escriure a Ràdio Cadena Valenciana. Vull, si em deixa publicar açí alguna com a eixemple de les que reberen al llarg del temps.
        Saluts
        pere beneyto

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Perdona però se m’havia passat. Quina alegria em dones. Jo ja ni me’n recordava. Es nota que sóc un cavernícola pre-computer. Doncs sí, escrivia que quan en quan a ton tio. Recorde que en alguna ocasió li demaní consell “poètic”. Em donà per fer poemes i ell me’ls corregia. En recorde un dedicat a “la rosa”.

        Quina olor que fa la rosa
        i ara d’ella no queda res
        sinó el record el seu aroma
        que s’esvaeix en la ment.

        Així començava. Ton tio, com et deia, m’assessorava.

        Una abraçada i molt agraït.
        Regí

        PD. Mira el que fa la ment. Acabe de pensar en ton tio en el Micalet acompanyat d’una locutora fent un recital de poesia d’Estellés. No no he oblidat la lectura que feren de “La rosa de paper”.

        M'agrada

      • regi60 ha dit:

        Se m’oblidava. Clar que m’agradaria que publicaren el que t’apetisca. Tot un honor per a mi. Aleshores era més jove, però bàsicament sóc el mateix, i parla’m de “tu”, per favor que hi ha confiança.

        M'agrada

      • Toni Mestre ha dit:

        Moltes gràcies!! Ho faré, publicaré cartes entre algunes les teues. Es molt emocionant llegir.les i veure com transcorrien les opinions vers la cultura i la llengua en eixa època.

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: