Soc Pep Romero de la falla Arrancapins. Voldria contactar amb tu per tal de preparar un article per al nostre llibret del proper any referent al Toni Mestre. Sisplau contesta per correu. Gràcies
Aquest dissabte 10 de març vam coincidir en el concert de comiat de Paco Muñoz, un home a qui estime com si fora un familiar. Doncs bé, quan vaig mirar el cartell i vaig llegir que estava dedicat a Mari Carme Girau i Toni Mestre, vaig sentir una gran alegria perquè es tracta d’un reconeixement ben merescut. Ton tio no solament va posar la lletra al “Què vos passa…?” sino que va donar a conéixer el treball de molts cantants, entre ells, Paco Muñoz. Una jornada molt emotiva malgrat la trista constatació del pas del temps.
Hola Regi. Varem estar amb mon tío Frederic. Va ser una jornada molt bonica. Si m’agradaría quant vaja per València poder quedar amb vosté. Fer se un café i xarrar d’eixa época. Saluts Pere Beneyto.
Home, parla’m de tu que encara que estic jubilat tinc 58 anys. Podem quedar quan vulgues sense problema, l’única “obligació” que tinc és anar al Palau, al cine, al teatre, etc.
Ton tio va ser un dels “danys col·laterals” de la Transició. Una víctima del moment. Se’m feia estrany sentir-li dir les notícies en castellà (la Cadena Ser?) i em preguntava com és que no el posaven a fer notícies en valencià o qualsevol altra cosa en valencià. La raó era clara, es tractava d’acabar d’ofegar el valencià, que encara alenava. Però per sort encara alenem.
El meu comentari pots esborrar-lo si creus que no és útil.
Només volia preguntar-te per què el títol diu ” DE D’ ALT A BAIX”. Que no hauria de ser DE DALT A BAIX?
Hola,
Estic parlant del Tirant lo Blanc en el blog i he escrit sobre ton tio. Ell va ser qui, a través de De dalt a baix, em donà a conéixer la novel·la. Et pose l’enllaç per si t’abelleix pegar una mirada. Com hi conte el que va fer, acompanyat d’una locutora, va ser una lectura dramatitzada amb “efectes especials”. Una meravella que mereix ser rescatada i publicada. Va ser genial.
Hola, acabe de posar-ne -indirectament – amb contacte amb el conseller perquè reconega el treball de Toni com es mereix aprofitant un altre cas semblant, el del gran rondallista Enric Valor. Com sempre, jo que mai he rebut classes de valencià més que de postgrau en acabat la carrera, vaig saber del tresor de les rondalles per Toni, que les llegia que feia goig escoltar-lo.
Moltes gràcies per el record i el manteniment de la seua memôria. Crec que es farà a valéncia una exposició sobre la ràdio al País Valencià. Estem recollint el seu arxiu sonor i a mes a mes programes de ràdio, cartes, etc que imaginem potser interessant conéixer.
Me n’alegre molt. Sense dubte Toni ha segut un dels millors locutors que hem tingut, i molt més que això: un senyor que “feia país”, com es deia aleshores.
Una abraçada.
Regí
PD. Pense que estaria molt bé pujar en Youtube alguna cosa de ton tio. El coneixeria més gent.
Em sembla molt bé. El treball de Toni Mestre forma part del patrimoni cultural del valencians i mereix ser tractat com cal. Ara és el moment. La conjuntura política és ideal. Amb PP i semblants no li farien cas, com va passar amb l’Ovidi.
Aquesta frase m’ha arribat perquè és una de les meues favorites:
“home fidel al seu poble i per això universal”
M’ha arribat perquè és això com pense jo. El que és universal és local, perquè tots som ciutadans del món, sense excepció, però cadascú és d’una terra de la mateixa manera que tots tenim un pare i una mare. Els “nacionalistes-que no són nacionalistes-però són- encara més nacionalistes que tu”, o siga els imperialistes castellans o francesos no ho comprenen. Per a ells, cosmopolita és París, Londres o Nova York, quan en el llogaret més petit de la terra tens els món sencer.
M’ha vingut una cosa al cap. Els escrits de Toni Mestre, no solament els literaris, sinó els periodístics s’haurien de publicar. Quan mon pare, pobre, que està fotut i amb 88 anys comprava el Levante, li l’agarrava per buscar l’article de ton tio. Sincerament, una de les poques persones que he conegut que realment mereixen la pena. Jo era un jovenet. Ara en tinc 55 i encara si tanque els ulls puc veure’l i en el silenci de la matinada puc sentir la seua veu amb eixe valencià tan pur que tanta gent admirava. Una fonoteca de la ràdio hauria de fer-se si eixos salvatges no l’han llançada a perdre. Ara és el moment de comunicar-se amb el conseller, que és d’Escola Valenciana i segur que faria el que poguera. Com m’agradaria sentir a Toni dramatitzant “Tirant lo Blanc” amb Xel.lo Asensi o Rosa Balaguer. Era una delícia matutina dels meus anys d’estudiant.
Toni Mestre 
Soc Pep Romero de la falla Arrancapins. Voldria contactar amb tu per tal de preparar un article per al nostre llibret del proper any referent al Toni Mestre. Sisplau contesta per correu. Gràcies
M'agradaLiked by 1 person
Hola
Aquest dissabte 10 de març vam coincidir en el concert de comiat de Paco Muñoz, un home a qui estime com si fora un familiar. Doncs bé, quan vaig mirar el cartell i vaig llegir que estava dedicat a Mari Carme Girau i Toni Mestre, vaig sentir una gran alegria perquè es tracta d’un reconeixement ben merescut. Ton tio no solament va posar la lletra al “Què vos passa…?” sino que va donar a conéixer el treball de molts cantants, entre ells, Paco Muñoz. Una jornada molt emotiva malgrat la trista constatació del pas del temps.
Una forta abraçada.
Regí Vergara
M'agradaLiked by 1 person
Hola Regi. Varem estar amb mon tío Frederic. Va ser una jornada molt bonica. Si m’agradaría quant vaja per València poder quedar amb vosté. Fer se un café i xarrar d’eixa época. Saluts Pere Beneyto.
M'agradaM'agrada
Home, parla’m de tu que encara que estic jubilat tinc 58 anys. Podem quedar quan vulgues sense problema, l’única “obligació” que tinc és anar al Palau, al cine, al teatre, etc.
Ja em diràs, amic.
Regí
PD. Aquesta és la meua adreça electrònica: cachiporreta888@gmail.com
M'agradaLiked by 1 person
Hola Regi. Estaré per València dilluns vesprada i dimarts matí per si ens podríem vorte. Saluts.
M'agradaM'agrada
Hola, estic escrivint al bloc una mena de biografia. En aquesta entrada parle un poquet del teu oncle.
Salut
https://rexvalrexblog.wordpress.com/2017/05/17/historia-de-robert-iii/#more-20448
M'agradaLiked by 1 person
Hola
L’enhorabona pel bloc.
Ton tio va ser un dels “danys col·laterals” de la Transició. Una víctima del moment. Se’m feia estrany sentir-li dir les notícies en castellà (la Cadena Ser?) i em preguntava com és que no el posaven a fer notícies en valencià o qualsevol altra cosa en valencià. La raó era clara, es tractava d’acabar d’ofegar el valencià, que encara alenava. Però per sort encara alenem.
El meu comentari pots esborrar-lo si creus que no és útil.
Només volia preguntar-te per què el títol diu ” DE D’ ALT A BAIX”. Que no hauria de ser DE DALT A BAIX?
Rafel
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per l´apreciació Rafel! Si tens tota la raò error d´escriptura!! Ho canvie! Comentar.te que no borre cap comentari tota pedra fa marge.
M'agradaM'agrada
Hola,
Estic parlant del Tirant lo Blanc en el blog i he escrit sobre ton tio. Ell va ser qui, a través de De dalt a baix, em donà a conéixer la novel·la. Et pose l’enllaç per si t’abelleix pegar una mirada. Com hi conte el que va fer, acompanyat d’una locutora, va ser una lectura dramatitzada amb “efectes especials”. Una meravella que mereix ser rescatada i publicada. Va ser genial.
Salut
Regí
https://rexvalrexblog.wordpress.com/2016/03/11/tirant-lo-blanc-en-valencia-modern-ii-mal-damor/
M'agradaM'agrada
M´agrada molt l´artícle i també el seu blog. De vegades li done una ullada ja m´agradaría tindre encara mes temps per a escorcollar.ho.
M'agradaM'agrada
Molt amable. Jo sempre li estaré molt agraït a son tio. Una pena que no estiga entre nosaltres.
M'agradaM'agrada
http://desdelamediterrania.cat/2015/08/22/carta-oberta-al-conseller-de-cultura-a-proposit-denric-valor-des-de-lalt-de-guisop/#like-31081
Hola, acabe de posar-ne -indirectament – amb contacte amb el conseller perquè reconega el treball de Toni com es mereix aprofitant un altre cas semblant, el del gran rondallista Enric Valor. Com sempre, jo que mai he rebut classes de valencià més que de postgrau en acabat la carrera, vaig saber del tresor de les rondalles per Toni, que les llegia que feia goig escoltar-lo.
Salut
Regí
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per el record i el manteniment de la seua memôria. Crec que es farà a valéncia una exposició sobre la ràdio al País Valencià. Estem recollint el seu arxiu sonor i a mes a mes programes de ràdio, cartes, etc que imaginem potser interessant conéixer.
M'agradaM'agrada
Me n’alegre molt. Sense dubte Toni ha segut un dels millors locutors que hem tingut, i molt més que això: un senyor que “feia país”, com es deia aleshores.
Una abraçada.
Regí
PD. Pense que estaria molt bé pujar en Youtube alguna cosa de ton tio. El coneixeria més gent.
M'agradaM'agrada
Em sembla molt bé. El treball de Toni Mestre forma part del patrimoni cultural del valencians i mereix ser tractat com cal. Ara és el moment. La conjuntura política és ideal. Amb PP i semblants no li farien cas, com va passar amb l’Ovidi.
Regí
M'agradaM'agrada
Aquesta frase m’ha arribat perquè és una de les meues favorites:
“home fidel al seu poble i per això universal”
M’ha arribat perquè és això com pense jo. El que és universal és local, perquè tots som ciutadans del món, sense excepció, però cadascú és d’una terra de la mateixa manera que tots tenim un pare i una mare. Els “nacionalistes-que no són nacionalistes-però són- encara més nacionalistes que tu”, o siga els imperialistes castellans o francesos no ho comprenen. Per a ells, cosmopolita és París, Londres o Nova York, quan en el llogaret més petit de la terra tens els món sencer.
M’ha vingut una cosa al cap. Els escrits de Toni Mestre, no solament els literaris, sinó els periodístics s’haurien de publicar. Quan mon pare, pobre, que està fotut i amb 88 anys comprava el Levante, li l’agarrava per buscar l’article de ton tio. Sincerament, una de les poques persones que he conegut que realment mereixen la pena. Jo era un jovenet. Ara en tinc 55 i encara si tanque els ulls puc veure’l i en el silenci de la matinada puc sentir la seua veu amb eixe valencià tan pur que tanta gent admirava. Una fonoteca de la ràdio hauria de fer-se si eixos salvatges no l’han llançada a perdre. Ara és el moment de comunicar-se amb el conseller, que és d’Escola Valenciana i segur que faria el que poguera. Com m’agradaria sentir a Toni dramatitzant “Tirant lo Blanc” amb Xel.lo Asensi o Rosa Balaguer. Era una delícia matutina dels meus anys d’estudiant.
Una abraçada.
Regí
M'agradaM'agrada