Toni Mestre

Pàgina d'inici » 2020 » Juliol

Monthly Archives: Juliol 2020

Una fotografía.

Enric Ferrer, Paco Rostoll i Toni Mestre

És una fotografía petita, de 4,5 per 7 cm, amb les vores dentades. En la va fer mon pare amb aquella cámera “Ikonette” que tenia. Hi som Enric Ferrer, Paco Rostoll i jo. Ells tindrien set anys, jo quatre. Tots tres posem ben pagats amb els nostres berenars pasqüers. Enric el porta en un cabasset de palma decorat, Paco en un mocador i jo en una bandolera que l´àvia Carme hauria comprat a Gata. El lloc és el tossal de la teuleria dels Rostoll, al costat mateix de cals avis, a la partida de Cap Negret d´Altea. El cim del tossal, abans que l´extracció de terra per al rajolar el desfera, era pla i des d´ell es divisava un panorama magnífic, aleshores encara verge. Tota la badia d´Altea, de del Morro de Toix, amb el penyal d´Ifac aguaitant al fons, fins lapunta de l´Albir; i al nostre davant la finca “Maricel” de l´avi de Carmelina Sánchez-Cutillas, el caseriu dispers i l´illeta de l´Olla.

A cals Ferrer eren llauradors i tenien vaqueria, Els Rostoll ere teulers. Enric era el menut de cinc germans. Paco era el quart d´una família de sis. A la fotografía tots dos calcen espardenyes, jo més ciutadà, sandálies. A Enric el veia alguna vegada per València quan jo era estudiant. À Paco fa més de vint anys que li he perdut la vista. Aquell món rural, quasi neolític, de fa prop de seixanta anys ha desaparegut totalment. Actors i escenari només són vius a la memòria. La teuleria va tancar en morir el pare, el tio Macià. El molí de terra, el forn de coure, els coberts i les eres de assecament…desaparegueren. La casa, orientada a llevant i protegida pro una fresca porxada la van comprar uns estrangers que, famolencs de sol, la giraren a ponent. El cim mig desfet del tossal va ser aplanat i rebaixat i un gran constructor es va edificar un xaletàs ostentós. On, quines coses, fa unes setmanes va ser assaltat i robat per una banda organitzada. En els anys de la vella fotografia totes les cases de la partida tenien sempre la clau al pany,

Toni Mestre (Diumenge 01.04.05)

Amics.

Qui té un amic té un tresor, diu la dita popular. I qui té un grapat? Només un grapat. perquè més enllà ja comenca la colla de coneguts i saludats. Doncs qui en té un grapat, encara que siga un grapadet, és la persona més rica del món. És propietària d´un capital que té, com qui diu, en un compte adormit, que es desperta i es posa en moviment en el moment en què el necessites. I quin goig, quina alegria tan íntima, quin torrent d´emocions quan el veus actiu, al teu servei, sempre al teu costat precisament quan més el necessites.

I la necessitat, sobretot si és de salut, es presenta sense avisar, d´avui per a demà com qui diu. com m´ha passat a mi aquest estiu. Ara estàs bé i d´ací una estona ja no. La malaltia, potser dolenta, es presenta, imposa les seues regles, mana. I comença el pelegrinatge per metges, consultes i hospitals. Si la cosa està clara sol tenir un tractament igualment clar. Un tractament len o ràpid, suau o brutal. però que fa camí. Que et dona esperança. Si no, l´espera s´allarga, es desperta la inquietud i comencen es cabòries. I ahí estan els amics.

A banda de la família inmediata, aquella que tractes continuament i amb la que convius que mai no falla, els amics són el millor suport en els moments dolents i d´aflicció. De vegades son d´aquells que sovinteges per qüestions de veïnat, de proximitat física, però els més emocionants son aquells que fa temps que no veus i de sobte, a la primera alerta, ixen de no saps on i te´ls trobes al costat del llit, fent-te companyia a casa, ajudant-te a distraure´t, donant-te aquella mena de calor única i inqúestionable que és la millor medicina. Homes i dones que, quan acaben la visita i se´n van, et deixen el regust dolç i salat de les llàgrimes. De la vida. Escric açò el día 22, el dia del meu seixanta-tresé aniversari. Vosaltres, amics, heu estat aquestes setmanes el meu millor regal. Gràcies.

Toni Mestre (Diumenge 25.09.05)

%d bloggers like this: