És una fotografía petita, de 4,5 per 7 cm, amb les vores dentades. En la va fer mon pare amb aquella cámera “Ikonette” que tenia. Hi som Enric Ferrer, Paco Rostoll i jo. Ells tindrien set anys, jo quatre. Tots tres posem ben pagats amb els nostres berenars pasqüers. Enric el porta en un cabasset de palma decorat, Paco en un mocador i jo en una bandolera que l´àvia Carme hauria comprat a Gata. El lloc és el tossal de la teuleria dels Rostoll, al costat mateix de cals avis, a la partida de Cap Negret d´Altea. El cim del tossal, abans que l´extracció de terra per al rajolar el desfera, era pla i des d´ell es divisava un panorama magnífic, aleshores encara verge. Tota la badia d´Altea, de del Morro de Toix, amb el penyal d´Ifac aguaitant al fons, fins lapunta de l´Albir; i al nostre davant la finca “Maricel” de l´avi de Carmelina Sánchez-Cutillas, el caseriu dispers i l´illeta de l´Olla.

A cals Ferrer eren llauradors i tenien vaqueria, Els Rostoll ere teulers. Enric era el menut de cinc germans. Paco era el quart d´una família de sis. A la fotografía tots dos calcen espardenyes, jo més ciutadà, sandálies. A Enric el veia alguna vegada per València quan jo era estudiant. À Paco fa més de vint anys que li he perdut la vista. Aquell món rural, quasi neolític, de fa prop de seixanta anys ha desaparegut totalment. Actors i escenari només són vius a la memòria. La teuleria va tancar en morir el pare, el tio Macià. El molí de terra, el forn de coure, els coberts i les eres de assecament…desaparegueren. La casa, orientada a llevant i protegida pro una fresca porxada la van comprar uns estrangers que, famolencs de sol, la giraren a ponent. El cim mig desfet del tossal va ser aplanat i rebaixat i un gran constructor es va edificar un xaletàs ostentós. On, quines coses, fa unes setmanes va ser assaltat i robat per una banda organitzada. En els anys de la vella fotografia totes les cases de la partida tenien sempre la clau al pany,

Toni Mestre (Diumenge 01.04.05)