Ben sovint els valencians fidels a la llenguadel país, rebem el qualificatiu de “tancats”. De fet és un despectiu que utilitzen els castellans que ens visiten o els que viuen ací com si visqueren a Burgos. Perquè dient-nos “cerrados” ens estan dient inútils, anacrònics, fòssils, caducats… Com a contrast  ells i la seua llengua resulten útils, actuals,, vàlids, moderns… Així, denunciant la palla en l´ull de l´altre i no veient la biga dins del propi, estan dient-nos també fanàtics, sectaris o retrògrads… l´ahir. Mentre castellans i castellanitzats, pel contrari, serien liberals, universalistes i progressites… el demà. Ells serien d´allò més “oberts”.

   Res més lluny de la realitat! El castellà és un dels pobles més tancats del planeta. Obligat per la geografia, i per tant per l´economia, el castellà és un depredador feroç que s´autodenomina “conquistador”. Només Portugal ha escapat, i no sempre, del seu influx agressiu i anorreador. Ells ho saben i, per tal d´amagar el seu lladronici secular, s´inventen un estat-nació aberrant al que diuen “España”, amb ñ, imposen la seua llengua tot matant les altres, deformen la història al seu antull i persegueixen qualsevol disidència que pose en solfa el seu “destino imperial”. Sí! Anem a veure: quans perifèrics poden viure en llibertat, igualtat i fraternitat a la seua “España”, als “països castellans”? Cap ni un. Allà, o et fas castellà o ja pots plegar. Ves, ves a Conca, a Huelva o Salamanca i digues “Bon dia”. Et pelen! O ves i reclama´ls els papers que et furtaren en un acte bèl.lic il.legal. Alerta no et pengen!

   I encara ens diuen “tancats”! Per a “cerrados” ells! Sense cap, o poquíssimes, excepcions. A “Des de la princesa altiva a la que pesca en ruín barca” que digué Zorrilla, des de Torrente Ballester i Cela al femeter o l´agranador de carrers son tan nacionalistes, tan imperialistes, que espanten. Perquè, a més de “cerrados”, molts  són “cerriles”. I van armats!

Toni Mestre