Era un riu dolç que corria i saltava
per cases, bars, secans i regoletges,
que omplia forns, estancs i barberies,
barques, carrers, costeres i farmàcies.
Era un allau de càlida harmonia,
de sentiments pregons, de mans esteses,
de cors glatint a l’uníson, d’altius,
rotunds accents cavalcant les paraules.
Però aquell doll de poble i de nissaga
hi havia uns murs injustos que el negaven:
els del jutjat, l’escola i les parròquies.
I el que era mel els van tornar en odi.
I molta gent va assassinar la pàtria
tot escanyant el futur dels seus fills.
Toni Mestre. 21 de novembre de 1998.
Toni Mestre 