Estic content. Estic content perquè un amic de molts anys, Miquel Navarro, valencià de Mislata, ha aconseguit veure instal.lada a la ciutat de València, a la nostra capital, una altra de les seues estupendes escultures. La primera va ser la font de la plaça de Manuel Sanchis Guarner que la gent coneix com “la Pantera Rosa”. La segona, acabada d’instalar a la Plaça d’Europa, font a la Ciutat de les Arts i les Ciències d’un altre gran valencià de poble, de Benimàmet, Santiago Calatrava, és la que ja d’entrada es coneix amb el nom d”El parotet”.

És una escultura monumental, pensada i concebuda per a l’espai que ocupa, que dialoga de tu a tu amb la bona arquitectura que l’envolta pel sud i denuncia la vulgaritat de la lletja que asfixia l’aire de l’altre costat. Que recupera la vellíssima i fecunda relació entre l’arquitectura i l’escultura. És l’obra, doncs, d’un artista madur, que ha arribat al cim dels seus plantejaments jovenívols. Que sap què vol i com aconseguir-ho. Una obra que conjuga el més antic (la màscara africana) amb el més nou (la màquina, el robot). I vertical. Erecta. Un tòtem valencià que Miquel Navarro ha volgut pintat de blavet, el vell i humil color que, a més d’ajudar a blanquejar la roba obrera, alegrava les parets de les nostres cases llauradores i proletàries.

L’autor, home fidel al seu poble i per això universal, observador i caçador d’insectes, ha volgut que es diguera “El parotet”. Els castellans ho han traduït per “libélula”. Crec que no és totalment encertat. Perquè “parot”, nom d’insectes diversos i origen de les denominacions  “parot de bassa” i “parotet” (“Parotet parotet, que t’agarre del culet. Maroteta, maroteta, que t’agarre de l’aleta” cantàvem d’infants), és també “cresoler”, aquella andròmina que els fusters urbans de la ciutat València construïen amb fustes soltes i llistons per tal de penjar-hi els cresols que els il.luminaven durant els mesos foscos de l’hivern. Parot o cresoler que, en arribar la Primavera, cremaven davant dels tallers menestrals presisament la nit de sant Josep, patró del gremi, donant així origen a la festa de les Falles. Per tant “El Parotet” de Miquel Navarro és també, mireu-lo bé, un evident homenatge al “Parot” primigeni dels orígens de la festa. Esperant que ens il.lumine i guie fins que arribe la llum de la Primavera definitiva al nostre país, ja m’enteneu, tots tenim motius per a estar-ne contents. Jo, com he dit al principi, ho estic. I molt. Enhorabona, doncs, a l’autor, a Bancaixa, a la ciutat de València i a tots els valencians.

Toni Mestre. 22 d’octubre de 2003.