A Isabel
VICENT
Vicent Andrés Estellés que corries
terres i gents d’arreu amb ulls oberts
sempre captant, retratant geografies
i humanitats en els teus versos certs.
Sovint a peu, o a cavall de tramvies,
de trens obscurs amb destins sempre incerts,
vares cantar les penes i alegries
del món en rams de poemes experts.
Vares patir els esculls de la ruta
i el got del dol begueres fins al fons,
fins a saber “que la vida és molt puta”.
Però també tingures els collons
de fer-li front i ningú ja et disputa
qui en vas fruir a doll i a borbollons.
Mestre i amic!, maldestre, a rebolcons,
enyore avui la teua bonhomia
i aquest sonet té el deix de l’elegia.
Toni Mestre. 5 de febrer de 2002.
Toni Mestre 