Sempre m’han fet riure els cosmopolites. Els he trobat, amb aquella desimboltura displicent als aeroports o als hotels, ridículs. Gent grotesca que sovint amaga complexos i petitesa davall de vestits de moda, de conductes afectades i del domini de llengües pretesament superiors. Però també n’hi ha que no han eixit pràcticament del seu barri i van per la vida de cosmopolites. D’aquests últims al País Valencià en tenim un fum, sobretot a les tres capitals provincials i provincianes. No es tracta d’una malaltia només local, però la condició vicària del nostre poble en propicia el desenrotllament i contagi.
Tot açò ve perquè he llegit un llibre d’Ed. Afers, curt d’extensió però llarg i ample d’intencions, que es diu ”El parany cosmopolita”. És del periodista i escriptor valencià Jordi Sebastià, qui hi diu la seua sobre un tema de gran interés i actualitat. Perquè resulta que, si això del “cosmopolitisme”, que ara alguns diuen “globalització”, és antiquíssim i ve, com quasi tot, dels grecs, en el sentit actual naix amb l’expansió colonialista europea dels segles XVIII- XIX. Com diu l’autor “el cosmopolitisme, la major màquina d’homologació cultural mai vista, és una invenció occidental exportada –a sang i foc- a la resta de la Humanitat”.
Un assaig, discutible però oportú, ben estructurat i d’una gran claredat expositiva, d’un valor universal, però com diria Joan Fuster “dedicat, sobretot, a valencians”. Sí, a nosaltres, víctimes seculars d’una política imperialista veïna que s’ens presenta, des de l’escola, com oberta, mundana, cosmopolita, integradora i plural (?) en clara oposició als “tancats nacionalismes”. Alerta, doncs, amb aquest parany cosmolpolita-globalitzador, de mortífera eficàcia, que “és en realitat la cobertura per a la destrucció del gran valor antropològic que representa la diversitat de les societats humanes”. Deixar de llegir aquest llibre seria, si més no, suicida.
Toni Mestre. Diumenge 19.09.04