Trobe, com qui diu al fem, un exemplar de la revista “El magisterio valenciano” del 30 de juliol de 1938. Només un plec, quatre planes de paper roí. Temps de guerra i patiments, però encara amb un bri d’esperança. La redacció era al carrer de Martínez Cubells, 5, principal. La dirigia Rafael Giner Daroca. Arreplega notícies i temes del món de l’ensenyament. I a la  primera pàgina, baix, a la dreta, hi ha un “Credo del trabajo”, signat per J. Martínez Martí, un document ple de l’esperit i la mentalitat de l’època. L’he traduit a la llengua en què, crec, va ser pensat i us el presente ara i ací en homenatge als ensenyants valencians d’aleshores i d’ara mateix.

                “Crec en el treball totpoderós, creador de la vida, de la reputació i de la pau, del que prové tota mena de béns i virtuts, que va ser concebut per obra de la moral, del dret i de la confraternitat universal. Nasqué de la necessitat que l’ésser humà ha tingut de complir la seua missió i ajudar els altres quan arriben al món, posat que sense el treball no podria conservar la seua vida ni propagar-la.

                Ha patit sota el poder de tots els vicis i va ser crucificat per la ignorància, la peresa, l’ambició i la maldat; però no ha mort, perquè els pobles lliures, ardits i dignes han consagrat totes les seues energies per tal de conservar-lo incòlume al taller, a les fàbriques i a l’escola. Ha baixat als inferns a què les guerres inhumanes i fratricides l’han portat amb la pretensió de destruir-lo; però ha tornat al món de les ciències, de les arts, de la indústria i del comerç més fort i valent per a ressucitar l’esperit dels pobles caiguts que jeien en l’esclavitud i aconseguir emancipar-los i que es declaren independents.

                Està assegut a la dreta de tots els progressos i avanços i des d’un lloc tan eminent ens ensenya que només ell podrà conduir-nos a la felicitat que tots desitgem”. I diga tot el poble: Amén!

                                                    Toni Mestre. Diumenge 26.09.04