Avui entra la primavera, sí, però perquè ho fa? Deixem de banda la freda explicació astronomica i anem al mite grec, tan mediterrani, tan nostre, que ho conta de manera molt més calida i emotiva. Cal dir que quan llegireu aquesta columna, si tot va bé, seré corrent per l’illa de Sicília, la terra on els temples antics es mantenen dempeus, les divinitats paganes només s’han cristianitzat externament i on, prop d’Enna, trobem una de les boques del món inferior dels antics. D’on un bon/mal dia va eixir en veloç quadriga Hades, el déu infernal, i va raptar Persefone, dita Koré o la Donzella, que collia flors a la vora d’un llac, que encara avui es diu Averno, i endur-se-la al seu regne.

Persèfone era filla de Demèter, la Mare-Terra, una de les divinitats olímpiques, germana de Zeus. Angoixada per la desaparició de la seua filla, Demèter vaga per tot arreu buscant-la sense exit. Ningú gosava denunciar el raptor, déu de l’Infern. La mare, protectora de l’agricultura i de la fertilitat, caiguda en un furiós estat de desesperacio, va abandonar els seus deures divins. I la terra s’assecà, els conreus es malvaren i flagell de la fam amenaça la humanitat. Els plors 1 l’abatiment de Demèter commoguren Apol.lo, el Sol, que des del cel ho havia vist tot i acabà per dir-li la veritat. La irada deessa va acudir a Zeus i li plantejà la disjuntiva: o li tornaven la filla o deixava la terra erma i la humanitat condemnada a mort per fam.

Zeus, que estimava els homes, va cridar Hades, que també era germà seu, i li va plantejar el problema. Però Hades s’havia enamorat de Persèfone, l’havia feta reina dels inferns i no en volia renunciar. S’arribà a un compromís. Persèfone tornaria a la terra si menjava llavors de magrana, aliment dels morts, per tal d’assegurar el seu retorn al món subterrani. Així sis mesos regnaria amb Hades i sis tornaria amb Demèter. Avui torna. I amb ella porta la renovació i la primavera.

Toni Mestre. diumenge 20.03.05.