Vivim temps de desficis i desficacis. Desfici és “agitació deguda a un mal físic o moral que no ens deixa estar tranquils, a una cosa que ens despacienta fortament”. I   desficaci és “disbarat; cosa feta o dita contra la raó, fora de propòsit”. No caldrà que us explique els motius físics, morals, polítics, econòmics, culturals, socials, mediambientals, polítics, nacionals en fi, que les valencians actuals tenim per a viure en un desfici profund i constant. Les planes d’aquest diari en van plenes a vessar. Vosaltres mateixos. Però el que m’interessa comentar, i denunciar, ara i ací, és un dels molts desficacis que els protagonistes principals de la  desficiosa tragicomèdia que vivim al País Valencià, els constructors, perpetren dia rere dia contra la història, la cultura i la llengua del nostre poble.

                                Veureu. L’altre dia vaig trobar a bústia un paper de promoció d’una urbanització. Cap sorpresa, cada setmana me n’arriben uns quants. El que em va sobtar, desagradablement, era el nom que li havien posat a la cosa que volien vendre’m: “Náquera Hills. Complejo residencial”.  Antinaturalment, com sempre, tota la informació venia en castellà: “Naturaleza en pleno casco urbano”, “La forma de vivir con calidad de vida”, “Excelente orientación”, “…. No cal dir que el tal “complejo” és un conjunt més d’adossats, sempre una mica enforfoguits, dels que proliferem arreu i estan cobrint el paisatge valencià amb una manta de ciment asfixiant. Però el que em va tocar més els collons nacionals va ser la supercoentor de “hills”. “Náquera (sic) Hills”! No en teníem prou amb castellanades com “Mis pinos”, “Los pinos”, “Entrepinos”, “El pino verde”, “El verde pino”… i tantes altres  vulgaritats coentes que ara haurem de patir també l’anglés en la toponímia menor.

                              “Hill” és una paraula anglesa que podem traduïr perfectament per tossal, turó, puig, pujol, serral, etc. Pero no, alguns pensen que queda més fi dir-ho “in english”. Ja s’ho faran! A mi, però, em faria una vergonya grossa dir, si vinguera el cas: “Visc a Náquera Hills”. Clar que fer com fan no és pecat. Allà pel vuitantes ja vaig tenir el primer ensurt d’aquest tipus quan vaig veure que la destrossa de la falda de la serra de Bèrnia, a la Marina Baixa, s’emparava davall del ridícul nom d’”Altea Hills”. Aquell crim toponímic, i també urbanístic , el cometé impunement “Edificaciones Calpe”, el negociet d’Andrés Ballester, Zaplana, Julio Iglesias, Lladró i tutti quanti. Tan bonic que hauria sonat “Tossals de Bèrnia”. Com en el cas d’ara “Pujols de Nàquera”. Però no, “hills”! Quin desfici! Quant de desficaci!

                                                                           Toni Mestre. Agost 2003.